Políticament correctes?

Març 2018:

Llegint El perquè de tot plegat del Quim Monzó i els blogs del Bernat Dedéu m’han agafat ganes d’escriure jo mateixa un relat curt sobre el Procés. Teràpia de literatura amateur…

Truquen al telèfon de la K., diputada de partit català repúblicà…

K.   Diguim?

J.    Hola K. com va tot?

K.   Ei J! Gràcies, jo molt bé, i tu com estàs?

J.    Jo bé, millor que vosaltres, tu! És ben bé per cagar-s’hi! Quin fàstic de mafiosos feixistes, males bèsties, començant pel rei i tota la cort i seguint amb els macarres corruptes de la moncloa, la culona mamelluda de la vicepresidenta, el tita curta del presidente i tota la desgràcia de càrrecs de la suposada justicia. Els desitjo de tot cor una plaga de paparres per tota l’eternitat, i que els pengin per la…

K.   Ei, ei, ei, para el carro!

J.    Que pari el carro!? Els uns exiliats a Lapònia, els altres a la presó, una pila d’innocents acusats, els partits provant de formar govern contra rellotge i repressió, i tu aquí dient-me que pari el carro?

K.   Doncs sí… És hora de ser racionals i actuar amb paciència i perspectiva. A més, hem de ser més políticament correctes. Comentaris sexistes, siguin de la banda que siguin, ja no tenen conjuntura. Pel que fa al procés hem d’anar poc a poc, ampliar la majoria social, actuar amb molt de compte dins el marc legal constitucional, i provar de…

J.    Què t’enmerdes ara? Que t’has tornat boja? O pitjor encara, que t’has tornat del PSOE? O potser us han enverinat els PPC’s amb alguna arma química russa per assimilar dissidents?
(Silenci…)
Ah… Ara, ara ho veig. Tens por que ens estiguin escoltant, tot i fer servir comunicació xifrada! Ostres tu, m’havies espantat! Doncs a mi me la rota que ens escoltin aquests cretins franquistes dels collons! A més, jo sóc transexual i em passo les vostres regles políticament correctes per la vagina artificial.

K.   No és això. No és només la por de la repressió. I si resulta que l’hem ben cagada i ho hauriem d’haver fet tot diferent?

J.    Apa, apa… No te n’adones que això que acabes de dir és just el que ells volen i proven d’aconseguir amb els seus mètodes de puta santa inquisició?

K.   La cosa no és tant fàcil. Ens estem jugant el futur de la gent jove del pais.

J.    En això estem totalment d’acord. La gent jove mereix que lluitem i no els deixem a l’estacada. Què en treurem si ens portem bé i per eNèssima vegada a la història ens deixem donar pel cul?

K.   Tot això sona molt bé en teoria, però a la pràctica la majoria de la gent no està preparada per fer sacrificis. Som a Europa, no a Síria, i tot i la crisi, ens va força bé. La gent està disposada a anar a manifestacions, però no a la presó. Ara mateix tenim 47% de vots republicans clars, contra 43% de vots anti-republicans clars. Encara que hi afegíssim la meitat del 8% dels comuns, un 51% no és suficient…

J.    Esteu adoptant la narrativa del repressor! Això és com dir que hem de ser més gent per innovar, quan tot déu sap que és una minoria la que innova. És després que tot déu adopta la innovació si surt bé. Si les sufragistes haguessin esperat a ser més del 50% de la població, què? Au, au.

K.   Jo personalment estic d’acord amb tu, però la gent té por…

J.    I tu creus que abaixar-se les calces o infantilitzar la gent ens ajudarà?

K.   No, jo personalment no ho crec, però el partit no pot assumir la responsabilitat que segueixin fent mal al poble…

J.    No veus que ho faran igualment?

K.   Sí, ja ho sé…

El telèfon, aquest cop, no estava intervingut. No els calia pas. Els cossos especials de la Xia havien convençut fa uns dies als veins d’en/na J. per a que hi presentéssin una denúncia per perversió contra menors, i per a declarar que sospitaven que la K. havia estat encobrint en J. des de fa anys. Només la sospita seria suficient per obligar-los a dimitir de tot tipus de càrrecs, i després, ja veurien…