6 April 2018:
El dia que el President Puigdemont és alliberat de la presó de Neumünster. Dia de celebració i reflexió.
De matinada
Em llevo a quarts de cinc, sense haver aclucat gens l’ull. Sento tot d’avions al ventre. I si ens els han tancat tots? Miro el mòbil i ho comprovo, el meu col.legi és obert! Diu que hi ha prou voluntaris. Vull anar-hi tanmateix. Jo voto des d’Alemanya, no em van arribar els papers. Sóc aquí per fer-hi pinya, me n’hi en vaig a veure el què.
Camino alada a la plaça, els carrers són foscs i buits. Cap mosso o guardia civil. És un bon o un mal senyal? Al final veig el col.legi, on ahir em vaig apuntar, per fer-hi de voluntària, a les cinc hi falta gent. Però és fosc i buit com d’hora, la porta central tancada…
No deia l’App que era obert? No deia l’App que era ple? Qui és qui ho ha actualitzat? Trolls, espies, infiltrats?
Potser és que són tots a dins. Potser és que se’ls han endut. Dóno la volta al col.legi, amb una tristesa creixent.
No veig cap senyal de vida…
Continuarà…
Gemma Durany's Blog 